Interacció entre el SO amb la resta de les parts.
Estimació de l'ús de sistemes operatius en ordinadors d'escriptori amb accés a Internet a gener de 2012.
Un sistema operatiu (SO o, freqüentment, US -de l'anglès Operating System) és un programa o conjunt de programes que en un sistema informàtic gestiona els recursos de maquinari i proveeix serveis als programes d'aplicació, executant-se en mode privilegiat respecte dels restants i anteriors pròxims i viceversa (encara que potser part del mateix s'executi en espai d'usuari) .2
Noteu que és un error comú molt estès denominar al conjunt complet d'eines sistema operatiu, és a dir, la inclusió en el mateix terme de programes com l'explorador de fitxers, el navegador web i tot tipus d'eines que permeten la interacció amb el sistema operatiu , també anomenat nucli o kernel. Aquesta identitat entre nucli i sistema operatiu és només certa si el nucli és monolític. Un altre exemple per a comprendre aquesta diferència es troba en la plataforma Amiga, on l'entorn gràfic d'usuari es distribuïa per separat, de manera que, també podia reemplaçar per un altre, com era el cas de directory Opus o fins i tot manejar arrencant des d'una línia d'ordres i el sistema gràfic. D'aquesta manera, en arrencar un Amiga, començava a funcionar amb el mateix sistema operatiu que portava inclòs en una ROM, pel que era qüestió de l'usuari decidir si necessitava un entorn gràfic per manejar el sistema operatiu o simplement una altra aplicació. Un dels més prominents exemples d'aquesta diferència, és el nucli Linux, usat en les anomenades distribucions Linux, ja que en estar també basades en Unix, proporcionen un sistema de funcionament similar. Aquest error de precisió, es deu a la modernització de la informàtica duta a terme a finals dels 80, quan la filosofia d'estructura bàsica de funcionament dels grans computadores3 es va redissenyar a fi de portar-la a les llars i facilitar el seu ús, canviant el concepte de computador multiusuari, (molts usuaris a la vegada) per un sistema monousuari (únicament un usuari al mateix temps) més senzill de gestionar.4 (Vegeu AmigaOS, BeOS o Mac OS com els pioneros5 d'aquesta modernització, quan els Amiga van ser batejats amb el sobrenom de Vídeo Toasters6 per la seva capacitat per a l'Edició de vídeo en entorn multitasca round robin, amb gestió de milers de colors i interfícies intuïtius per a disseny en 3D.
Un dels propòsits del sistema operatiu que gestiona el nucli intermediari consisteix a gestionar els recursos de localització i protecció d'accés del maquinari, fet que alleuja als programadors d'aplicacions d'haver de tractar amb aquests detalls. La majoria d'aparells electrònics que utilitzen microprocessadors per funcionar, porten incorporat un sistema operatiu (telèfons mòbils, reproductors de DVD, ordinadors, ràdios, encaminadors, etc). En aquest cas, són manejats mitjançant una interfície gràfica d'usuari, un gestor de finestres o un entorn d'escriptori, si és un cel · lular, mitjançant una consola o control remot si és un DVD i, mitjançant una línia d'ordres o navegador web si és encaminador.CPU:La unitat central de processament (de l'anglès Central Processing Unit, CPU), és el maquinari dins d'un ordinador o altres dispositius programables, que interpreta les instruccions d'un programa d'ordinador mitjançant la realització de les operacions bàsiques aritmètiques, lògiques i d'entrada / sortida del sistema. El terme en si mateix i el seu acrònim han estat en ús en la indústria de la Informàtica almenys des del principi dels anys 1960.1 La forma, el disseny i la implementació de les CPU ha canviat dràsticament des dels primers exemples, però la seva operació fonamental segueix sent la mateixa.
Memoria:En informàtica, la memòria és el dispositiu que reté, memoritza o emmagatzema dades informàtiques durant algun interval de temps. La memòria proporciona una de les principals funcions de la computació moderna: l'emmagatzematge d'informació i coneixement. És un dels components fonamentals de l'ordinador, que interconnectada a la unitat central de processament (CPU, per les sigles en anglès de Central Processing Unit) i els dispositius d'entrada / sortida, implementen el fonamental del model d'ordinador de l'arquitectura de von Neumann.
Actualment, «memòria» sol referir-se a una forma d'emmagatzematge d'estat sòlid, coneguda com memòria RAM (memòria d'accés aleatori, RAM per les seves sigles en anglès, de random access memory), i altres vegades es refereix a altres formes de emmagatzematge ràpid, però temporal. De manera similar, es refereix a formes d'emmagatzematge massiu, com discs òptics, i tipus d'emmagatzematge magnètic, com discs durs i altres tipus d'emmagatzematge, més lents que les memòries RAM, però de naturalesa més permanent. Aquestes distincions contemporànies són d'ajuda, perquè són fonamentals per a l'arquitectura de computadors en general.
Dispositius:
